Les Classes en directe impliquen l'ús de sistemes i plataformes de comunicació i col·laboració molt avançades i generen punts de trobada en temps real on s'ensenya i on s'aprèn, de la mateixa forma que sempre s'ha fet: aplicant dinàmiques grupals, fent tutories als alumnes de forma individual i personalitzada, controlant l'assistència i incentivant la participació de cada individu en el grup. En entorns empresarials, flexibilitza la formació continuada de les persones i la seva participació en els plans de formació anuals. Podem destacar tots aquests beneficis de les Classes en directe:
A Ceina sempre hem estat pioners en l'ús de nous mètodes de transmissió de coneixement, i en tenim molts exemples, que van des de la implementació d'un sistema BBS a finals dels 80 a l'ús d'un dels sistemes col·laboratius més avançats a l'actualitat, passant per proporcionar correus electrònics corporatius als nostres estudiants a mitjans dels 90 i a l'ús de les primeres vídeo-trucades integrades en un campus en línia propi, a finals del segle passat.
Per això, ara més que mai, creiem que una #ClasseEnDirecte és la millor forma d'ensenyar... i d'aprendre.
Una mica d'història
La idea de fer classes en directe va néixer arran dels projectes de formació que Ceina va dur a terme durant tota la dècada dels 90, a moltes cooperatives agràries de Catalunya. En localitzacions remotes, on la dispersió geogràfica és elevada i els accessos són difícils segons l'època de l'any, per les condicions meteorològiques, tenia molt sentit pensar en sistemes que interconnectessin estudiants i professors en un lloc comú: el digital.
En aquella època, però, tot just naixia Internet i la velocitat de les connexions així com els costos associats feien inviable el projecte. La teleformació, que de forma general i resumida implica disposar d'un lloc a la xarxa on es deixa material d'estudi i d'avaluació, no era, tampoc, un substitut viable a la presència física d'un professor i a la interacció d'aquest amb els alumnes.
No va ser fins a finals de la primera dècada dels 2000, que els sistemes de comunicació van experimentar una evolució molt significativa amb l'arribada de la tecnologia de fibra òptica i, així, van poder fer-se realitat moltes aplicacions que avui en dia són fonamentals pel funcionament de la societat: la telefonia sobre Internet, la videoconferència i l'entreteniment a la carta, en són tres exemples representatius que, principalment les empreses del sector tecnològic, han usat des del principi.
Des de la pandèmia de la Covid-19, de principis dels anys 20, hi ha hagut una notable acceleració en l'ús dels sistemes de comunicació personal, tan a nivell particular com a nivell d'empresa, i s'han modificat els hàbits conductuals de les persones. Allò que abans no es veia com a cosa natural de fer a través de la videoconferència (reunions de treball, trobades de família, cursos de formació...), s'ha convertit en un canal més de comunicació social. Empreses, administracions i persones, la societat en general, ens hem adonat que no importa el medi que usem, sinó transmetre el missatge. De fet, quan ens posem a recordar si una història l'hem llegit en un llibre, l'hem vist en una pel·lícula o ens l'han explicat, ens costa recordar a través de quin mitjà s'ha fet.